selector quiral

Els selectors quirals d’aquestes fases estacionàries són èsters o carbamats de cel·lulosa o carbamats d’amilosa —els èsters d’amilosa no resulten enantioselectius.

Diferents selectors quirals —ciclodextrines, tartrats, derivats d’aminoàcids, entre d’altres— i diferents configuracions de membrana han estat utilitzats per a la separació d’enantiòmers d’àmbit experimental.

En l’actualitat, la disponibilitat comercial de més de dos-cents tipus de selectors quirals en combinació amb tècniques enantioselectives altament eficaces, com la cromatografia líquida, l’electroforesi capil·lar o la cromatografia de fluids supercrítics, assegura la separació de la pràctica totalitat dels compostos problema.

En paral·lel, l’elecció dels selectors quirals idonis per a la preparació d’aquests materials es duu a terme mitjançant l’avaluació de la seva capacitat d’enantioreconeixement en dispositius de membranes líquides, en què el selector quiral es troba en dissolució.

A més, els experiments de transport a través de membranes líquides permeten fer un ràpid screening del comportament de diferents selectors quirals.

El nostre grup ha adaptat diversos tipus de selectors quirals, entre ells, derivats de prolina, de quinina o de polisacàrids, per fer-los aptes per a aquesta tècnica.

Estudiem les possibilitats que ofereix aquesta metodologia tot centrant l’atenció en la recerca de nous selectors quirals i en la seva optimització, així com en la recerca de nous sistemes de dissolvents en els quals l’enantioselectivitat es vegi potenciada.

El nostre grup ha adaptat diversos tipus de selectors quirals, entre ells, derivats de prolina, de quinina o de polisacàrids, per fer-los aptes per a aquesta tècnica.

L’interès per conèixer el mecanisme de reconeixement dels selectors quirals rau en el fet que aquest coneixement pot ésser emprat posteriorment per a l’obtenció de nous selectors quirals amb característiques estructurals millorades.